El quadret perdut (V)

El petit Gica està assegut a la ribera del Danubi. Amb la mà dreta tira pedretes al riu. Amb l'esquerra, dibuixa figures geomètriques amb una branca. Quan passa -de tant en tant- algun dels vaixells mercants que fan ruta cap a Hongria i Iugoslàvia, el nen es posa dret i fa esforços inimaginables perquè les seves pedres arribin a tocar el casc d'aquells gegants d'acer. Però no hi arriben. Només té vuit anys, però ell es resisteix a reconèixer les seves limitacions i la ràbia s'apodera d'ell cada vegada que els mariners se'n riuen dels seus esforços estèrils.
Gica és un nen taciturn i solitari, amb una gran força de voluntat. No és una llumenera, però a l'escola fa mans i mànigues per no ser el pitjor de la classe. I fins ara, tot i que la seva trajectòria acadèmica és molt incipient, se n'ha sortit.
Encara ho desconeix, ni tant sols ho somia, però en Gica acabarà sent un futbolista professional d'èxit, que militarà a clubs com el Barça, el PSV Eindhoven o el Galatasaray, i serà internacional amb la selecció de Romania en 114 ocasions. Una veritable llegenda del futbol del seu país.
El futur és incert. Però aquell infant de Calafat que mata les hores mortes veient com els dies s'acaben a la vora del Danubi, no sap encara que cada centímetre que guanyen les pedres que llença als vaixells és una petita passa més envers la seva glòria esportiva.
Falten només dos dies perquè una casualitat començi a emmotllar aquest destí futbolístic. Una tarda, sortint de l'escola, en Gica troba una pilota de cuir perduda entre uns matolls. Immediatament, la seva cara s'il·lumina i se li fan unes arrugues a la galta que emmarquen un somriure net.
Quan arriba a casa, abans d'entrar a la cuina per a tastar el deliciós sarmale que està cuinant la seva mare, deixa la pilota a la seva habitació i es mira el seu altre tresor. Un petit quadre que li va deixar el seu avi poc abans de morir.
El petit Gica està convençut que l'home del retrat és el seu avi. Però no l'és.

Imatge: voetbalfocus.nl