Sobre el 28-J

Per què les autoritats no van actuar contra la vaga salvatge dels treballadors d'Iberia?

M'estaré tornant reaccionari sense saber-ho? O és que començo a tenir clara la importància que té la fermesa per al bon funcionament d'una democràcia?
Els fets del passat divendres 28 de juliol, quan el personal de terra d'Iberia va decidir ocupar les pistes de l'aeroport del Prat, paralitzant així el funcionament del nostre aeroport durant 24 hores en una data especialment crítica, constitueixen un acte delictiu d'una gravetat suprema. Alguns l'han qualificat fins i tot d'acte terrorista. Jo no aniré tan lluny, però tampoc faré el més mínim esforç per a justificar la salvatjada practicada pels treballadors d'Iberia.
Els danys morals i econòmics són immensos: molèsties causades als passatgers, pèrdues d'enllaços, mala imatge del nostre país a aquells que ens visiten, etcètera.
El delegat del govern va afanyar-se a justificar la no intervenció de les forçes de seguretat per a posar fi a l'ocupació de les pistes. Què fàcil és treure's excuses de la butxaca per a justificar la inacció, i quin superàvit de dirigents irresponsables ocupen llocs destacats de la nostra administració.
Barcelona i Catalunya no poden quedar-se sense el seu aeroport més important un 28 de juliol. No importa que la gestió de l'aeroport estigui en mans de l'Estat. Quan l'Estat no fa la seva feina, l'alcalde i el president de la Generalitat han de presentar-se a l'aeroport a resoldre el problema.
En altres posts he parlat de la importància estratègia que té la gestió dels aeroports per al futur de Catalunya. Els fets del 28 de juliol no fan res més que recordar-nos la urgència que té la resolució d'aquest conflicte de competències. També ens confirmen el rol nociu que Iberia juga i ha jugat a l'aeroport del Prat.
Però no hem d'oblidar que més enllà de les competències, necessitem líders que les assumeixin i que defensin els interessos de la societat que representen. El delegat del govern no va fer la seva feina, quan era ell el responsable de resoldre la crisi del 28 de juliol. Però no resulta tranquilitzador observar com les nostres administracions (ajuntament i Generalitat) van rentar-se les mans.
Resulta especialment evocadora la imatge que TV3 va oferir de Joan Saura, Conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, molt més preocupat d'haver perdut el seu avió que de moure cel i terra per a resoldre el conflicte. Precisament ell, que com a líder d'Iniciativa per Catalunya-Verds podria ser el pont entre els treballadors i el govern de Catalunya.
Qui sap, potser amb aquesta imatge de suprema irresponsabilitat ICV hagi perdut un vot a les properes eleccions autonòmiques.
Del que no tinc dubtes és de que Iberia i AENA tenen en mi a algú que farà tot el que estigui al seu abast per a expulsar-los d'una vegada dels aeroports de Catalunya.

Imatge: kaosenlared.net