30.7.06

Sobre el 28-J

Per què les autoritats no van actuar contra la vaga salvatge dels treballadors d'Iberia?

M'estaré tornant reaccionari sense saber-ho? O és que començo a tenir clara la importància que té la fermesa per al bon funcionament d'una democràcia?
Els fets del passat divendres 28 de juliol, quan el personal de terra d'Iberia va decidir ocupar les pistes de l'aeroport del Prat, paralitzant així el funcionament del nostre aeroport durant 24 hores en una data especialment crítica, constitueixen un acte delictiu d'una gravetat suprema. Alguns l'han qualificat fins i tot d'acte terrorista. Jo no aniré tan lluny, però tampoc faré el més mínim esforç per a justificar la salvatjada practicada pels treballadors d'Iberia.

Els danys morals i econòmics són immensos: molèsties causades als passatgers, pèrdues d'enllaços, mala imatge del nostre país a aquells que ens visiten, etcètera.
El delegat del govern va afanyar-se a justificar la no intervenció de les forçes de seguretat per a posar fi a l'ocupació de les pistes. Què fàcil és treure's excuses de la butxaca per a justificar la inacció, i quin superàvit de dirigents irresponsables ocupen llocs destacats de la nostra administració.
Barcelona i Catalunya no poden quedar-se sense el seu aeroport més important un 28 de juliol. No importa que la gestió de l'aeroport estigui en mans de l'Estat. Quan l'Estat no fa la seva feina, l'alcalde i el president de la Generalitat han de presentar-se a l'aeroport a resoldre el problema.
En altres posts he parlat de la importància estratègia que té la gestió dels aeroports per al futur de Catalunya. Els fets del 28 de juliol no fan res més que recordar-nos la urgència que té la resolució d'aquest conflicte de competències. També ens confirmen el rol nociu que Iberia juga i ha jugat a l'aeroport del Prat.

Però no hem d'oblidar que més enllà de les competències, necessitem líders que les assumeixin i que defensin els interessos de la societat que representen. El delegat del govern no va fer la seva feina, quan era ell el responsable de resoldre la crisi del 28 de juliol. Però no resulta tranquilitzador observar com les nostres administracions (ajuntament i Generalitat) van rentar-se les mans.
Resulta especialment evocadora la imatge que TV3 va oferir de Joan Saura, Conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, molt més preocupat d'haver perdut el seu avió que de moure cel i terra per a resoldre el conflicte. Precisament ell, que com a líder d'Iniciativa per Catalunya-Verds podria ser el pont entre els treballadors i el govern de Catalunya.
Qui sap, potser amb aquesta imatge de suprema irresponsabilitat ICV hagi perdut un vot a les properes eleccions autonòmiques.

Del que no tinc dubtes és de que Iberia i AENA tenen en mi a algú que farà tot el que estigui al seu abast per a expulsar-los d'una vegada dels aeroports de Catalunya.

Imatge: kaosenlared.net

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

3 Comments:

At 10:12, Anonymous carlinhos said...

Sí que estàs una mica taliban, Edu. No et falta raó a vegades. És bastant indignant tot el que va passar el 28 de juliol. Suposo que la meva ignorància sobre el tema no em permet entendre per què va passar només a El Prat. De totes maneres el més lamentable és la imatge bananera i la lentitud en la reacció de tots els dirigents, que es van afanyar a negociar amb els pilots i els de la SEPLA. Un altre tema és aquest. Estem en un país de bojos, on uns tios que cobren una millonada poden fer xantatge continu i les empreses entren en el joc. No crec que haguem de deslligar la impunitat amb que els pilots forcen sistemàticament la situació amb els esdeveniments del 28 de juliol.

 
At 11:25, Anonymous Edu said...

Penso que només des del radicalisme democràtic podrem canviar la nostra societat. I el radicalisme ens obliga a dir les coses pel seu nom, a posicionar-nos i a lluitar per ser cada vegada millors.
Els xantatges passats que hagin pogut practicar els pilots amb Iberia no justifiquen el què van fer el 28 de juliol els treballadors de terra d'Iberia. La constitució recull el dret a vaga, però sota unes certes condicions que el 28 de juliol no es van complir en absolut. I compte perquè un jutge d'El Prat de Llobregat ja ha admès a tràmit una denuncia per segrest contra els treballadors d'Iberia.
Esperarem esdeveniment, però no vull ni imaginar-me que la conducta violenta dels treballadors d'Iberia pugui tenir premi per part de l'Estat (ahir es rumorejava que Foment estudiava retornar el servei de "handling" a Iberia per a evitar nous incidents a El Prat).

 
At 12:10, Anonymous carlinhos said...

En cap cas justifico el que va passar el 28 bassant-me en la vaga de pilots. Faig simplement una reflexió i crec que no hagués estat ni de bon tros el que va estar si no s'hagués produït l'agenollament d'Ibèria davant la SEPLA. És una perspectiva interessant des del meu punt de vista. Però evidentment que no es pot justificar la violència amb que es va desenvolupar, ni les formes, ni la inacció de l'administració, faltaria més.
De totes maneres, això del radicalisme democràtic m'ho hauràs d'explicar millor perquè no em queda clar. Jejeje

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home