El català i l''art del punt just de cocció

Sobre les darreres controvèrsies lingüístiques catalanes: el pregó d'Elvira Lindo i la ceba de José Montilla.

Viure en català a Catalunya és enfrontar-se, de manera quotidiana, a controvèrsies i debats que ratllen l'absurd. En les darreres 24 hores han sorgit dues polèmiques sobre les quals em vull posicionar.
La primera d'elles és la moguda -afortunadament desconeguda per a molts- sobre el pregó de les Festes de la Mercè d'enguany. El cas és que la plataforma "Pel dret de decidir" i altres col·lectius de defensa de la llengüa catalana s'han mobilitzat en contra de la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de convidar l'escriptora Elvira Lindo a fer el pregó de la festa major (previst per les 19 hores del 22 de setembre). El motiu central no és tan la major o menor idoneïtat de la convidada, sinó el fet de que Elvira Lindo llegirà el pregó en castellà.
No serà el primer cop que algú llegeix el seu pregó en una llengüa diferent al català. En els darrers 30 anys han estat pregoners de la Mercè personatges com Jorge Semprún, Jack Lang, Yehudi Menhuin, Rafael Moneo i Robert Hughes, entre altres. Malgrat això, des de 1977, tres de cada quatre pregons de les festes s'han fet en català.
Seria comprensible que una ciutat com Barcelona es limités a convidar pregoners de parla catalana? A mi em sembla que no. Cada vegada menys, i sense que això tingui res -absolutament res- a veure amb la defensa de la llengüa catalana.
La protesta d'aquests col·lectius posa de relleu una gran inseguretat i desconfiança, i demostra la greu desorientació que viu Catalunya en gairebé tots els terrenys. Més enllà dels problemes més immediats, com són la feina, la vivenda, la salut o l'educació, persisteixen problemes de fons com són la manca de model econòmic i els problemes identitaris. Dues qüestions essencials per a resoldre l'encaix de Catalunya al món, assignatura pendent que té molta més rellevància i ambició que l'irresoluble encaix de Catalunya a Espanya.
Els líders polítics que té avui Catalunya han demostrat, amb el nou Estatut, la seva incapacitat a l'hora d'amortir les preocupacions de la ciutadania. La societat civil, per la seva banda, tampoc no ha estat a l'alçada ni a sabut traslladar idees intel·ligents al terreny pràctic.
Si no hi posem remei molt aviat, el futur de Catalunya no serà gens prometedor.
La segona polèmica la va protagonitzar ahir José Montilla, el candidat del PSC a les eleccions autonòmiques de l'1-N. Durant una entrevista a RAC1, Xavier Bosch li va preguntar al candidat si calia ser de la ceba per arribar a ser president de la Generalitat. Montilla va sorprendre a molta gent en respondre que desconeixia el significat de l'expressió "ser de la ceba". Comparteixo la idea de que aquest tipus d'ignorància és quelcom més que una anècdota, i que els socialistes no han encertat amb la tria del seu candidat a presidir Catalunya.
Diuen que tenim els millors cuiners del món, però Elvira Lindo i José Montilla ens demostren que els catalans encara no hem après a cuinar el tema de la llengüa. Entre els que consideren una traïció que el pregó de la Mercè es faci en castellà i els que disculpen que Montilla desconegui l'expressió "ser de la ceba" hi ha una posició intermitja en la qual s'hi troben persones com jo.
Crec que, amb el català, encara no hem après a trobar el punt just de cocció.

Imatge: elpais.es