El quadret perdut (VII)

Vlad III de Valàquia: Príncep de Valàquia (avui part de Romania), va néixer a la ciutat romanesa de Sighisoara (Schässburg en alemany) entre novembre i desembre de 1431 i va morir assassinat el 1476 a les rodalies de Bucarest. També és conegut com Vlad Tepes (pronunciació: tse'pesh) o Vlad l’Empalador.
Governant de caràcter brutal i sanguinari, va ser el més temut de tots els governants d’Europa Oriental en el segle XV, va ser un dels tres fills de Vlad Dracul (del qual prové el terme Dràcula o Draculea: fill de Dracul), qui va rebre l’ordre del Drac, de mans de Segismund de Luxemburg, també rei d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, el 1428.
Degut a la no existència de dracs a la mitologia romanesa, per analogia fonètica de "Drac" (drac en hongarès) va passar a ser conegut com "Dracul", que en romanès significa diable o dimoni.
De Vlad III l’Empalador, príncep de Valàquia, s’expliquen nombroses històries i llegendes. Fou hostatge dels invasors otomans fins els disset anys d’edat, quan va aconseguir arribar al tron de Valàquia, del qual va ser deposat poc temps després. Malgrat això, el 1456, després de la Batalla de Belgrad, Vlad ascendí de nou al tron, després de matar al seu contrincant Vladislav II, i ja no el va abandonar fins 1462. Després visqué en l’exili a Buda (Hongria) fins 1474, moment en el que va llançar-se de nou a la batalla per a recuperar el tron de Valàquia el 1476. Poc després però, el desembre d’aquell mateix any, cauria lluitant contra els turcs, envoltat de la seva lleial Guàrdia Moldava.
Vlad va fer-se famós per tres coses: la seva increïble empenta i valentia (va morir lluitant amb un exèrcit de només 200 homes contra un exèrcit de 120.000 turcs, cosa que ja havia fet abans amb èxit), el seu implacable sentit de la justícia i la fe (era un fervent cristià ortodox) i la seva extraordinària crueltat, capaç de cridar l’atenció fins i tot en aquells temps sanguinolents. Com el seu sobrenom indica, el seu argument favorit era l’empalament, una tècnica de tortura i execució que no explicaré en que consisteix per evitar ferir la vostra sensibilitat. Al menys cent mil persones van morir d’aquesta manera a mans dels homes de l’Empalador: enemics, traïdors, delinqüents de tot tipus i les famílies de tots ells, incloent-hi els infants i a elements de la seva pròpia milícia que mereixien ser castigats.
Un delegat papal a la cort hongaresa, Nikolaus Modrussa, va descriure’l així: "No era molt alt, però sí corpulent i musculós. La seva aparença era freda i inspirava cert espant. Tenia el nas aguilenc, fosses nasals dilatades, un rostre vermellós i prim i unes pestanyes molt llargues que ombrejaven uns grans ulls grisos i ben oberts; les celles negres i poblades li donaven un aspecte amenaçador. Duia bigoti, i els seu pòmuls sortits feien que el seu rostre semblés encara més enèrgic. Una cèrvix de toro li estrenyia el cap, de la que penjava sobre unes amples espatlles una cabellera negra."
Vlad va fer i desfer aliances tant amb els turcs com amb els hongaresos, sempre pels interessos de la seva pàtria, Valàquia. Durant tot el seu regnat va caracteritzar-se com un autèntic patriota i sempre va defensar el seu poble de les invasions estrangeres. Gairebé sempre va comptar amb un exèrcit reduït i moltes vegades va utilitzar tàctiques de guerrilla (utilitzava la tàctica de terra cremada, infectava els pous d’aigua, enviava malalts de tuberculosi als campaments turcs) per a lluitar contra els seus enemics.
Els seus fets van ser immortalitzats el 1463 pel joglar alemany Michel Beheim, a la seva obra poètica Von ainem wutrich der hies Trakle waida von der Walachei.
El 1897 l'escriptor irlandès Bram Stoker va escriure "Dràcula", una novel·la gòtica inspirada molt supèrfluament en el personatge de Vlad Tepes. Mesos abans d'escriure-la, Stoker havia patit una indigestió de marisc que li va produir unes al·lucinacions en les quals hi apareixia un rei dels vampirs que sortia de la seva tomba a la recerca de sang fresca.
L'escriptura d'aquest llibre va perseguir-lo fins a la seva mort, ocorreguda en una humil pensió de Londres l'any 1912. Stoker va passar-se les últimes setmanes de la seva vida assegut al terra, en un racó de la seva cambra, consumit per la sífilis i pronunciant una i altra vegada la paraula "strigoiu", que en romanès significa vampir.
El dia abans de la seva mort, va rebre la visita del seu amic Arminius Vámbery, l'erudit orientalista hongarès que -segons algunes fonts- li havia explicat la història de Vlad Tepes quinze anys abans. Va ser una visita breu, sobre la qual mai no va transcendir res. Només que Vámbery va marxar d'aquella atrotinada pensió amb un petit objecte embolicat sota el braç.

Imatge: planet-wissen.de