2.11.06

El gran trencaclosques

Els resultats de l'1-N ja són oficials, i ens submergeixen en una gran incertesa. Suposo que escriuré bastants posts sobre el nou panorama que han obert aquestes eleccions, però m'agradaria dedicar aquest primer a analitzar breument els resultats partit per partit. Potser això ens ajudi a comprendre el seu comportament futur. Perquè, no ho oblidem, els partits polítics catalans tenen només 30 dies per a decidir el 128è president de la Generalitat de Catalunya. Un procés que no serà gens senzill, i que posarà a prova la malmesa credibilitat de la classe política.
No podem passar per alt que un 43,23% de catalans s'han abstingut (265.000 més que el 2003). Si hi sumem els vots en blanc i els vots nuls, la xifra s'enfila fins el 45,71% (300.000 més que el 2003).

CiU: 48 escons (+2 escons i -96.000 vots)
Malgrat haver obtingut uns resultats notables, amb una diferència d'11 escons i 140.000 vots sobre els socialistes, aquesta victòria a les urnes ha tingut un sabor amargant per a CiU. L'estratègia agressiva plantejada per la formació d'Artur Mas s'havia marcat com a objectiu superar àmpliament els 50 escons. A la pràctica, però, la diferència entre haver obtingut 55 o 48 escons és força insignificant. Perquè els negociadors de CiU hauran d'oblidar la seva estratègia bèl·lica, posar-se la pell de xai, i intentar seduïr ERC o PSOE (no PSC) per a formar govern.
És possible que el futur govern de Catalunya es decideixi a La Moncloa i, en aquest cas, Mas serà president. No cal perdre de vista que només falta un any i mig per les eleccions generals . Sigui com sigui, amb independència dels companys de viatge, CiU ho posarà tot de la seva part per a no passar-se una altra legislatura fora del govern de Catalunya.

PSC: 37 escons (-5 escons i -241.000 vots)
Aquestes eren unes "eleccions trampa" pel PSC. I els pèssims resultats obtinguts no han fet una altra cosa que confirmar la gran contradicció a la que s'enfrontarà durant els propers 30 dies aquest partit, on les tensions entre PSC i PSOE es faran més evidents que mai. Perquè els socialistes catalans, que han perdut una quarta part dels vots de 2003, no dissimulàven ahir la seva voluntat de reeditar l'aliança amb ERC i IC-V. Però arriben a la taula de negociacions després d'haver-se vist superats per CiU en nombre de vots (un fet que no va donar-se fa tres anys) i amb un nou líder (José Montilla) que ha confirmat amb el veredicte de les urnes el seu perfil poc presidenciable.
És previsible que La
Moncloa aposti per la sociovergència pensant en l'horitzó proper de les Eleccions Generals de 2008. També ho és que Nicaragua insisteixi en defensar el tripartit, i que no vulgui ni pensar en la humil·liació d'haver d'investir president a Artur Mas per imposició del PSOE. Per als defensors de l'autonomia política del PSC, això seria tot un sacrilegi. Per a Montilla, potser no.

ERC: 21 escons (-2 escons i -130.000 vots)
Els republicans han perdut, com el PSC, el 25% dels vots que van aconseguir fa tres anys. Tanmateix, la seva representació al Parlament s'ha mantingut per damunt dels 20 escons, que era l'objectiu que s'havien marcat Josep Lluís-Carod-Rovira i Joan Puigcercós. ERC segueix tenint una clau important per a la governabilitat de Catalunya, però ja no és la clau mestre que li permetia obrir qualsevol porta el 2003. Ara és una clau que depèn absolutament de la voluntat de José Luis Rodríguez Zapatero d'interferir en la política catalana. Si el PSOE es manté finalment al marge de la decisió final, ERC decidirà el futur president de Catalunya: Mas, Montilla... o Carod?

PP: 14 escons (-1 escons i -80.000 vots)
Els resultats dels populars poden considerar-se satisfactoris, tot i que els atorguen una capacitat d'influència pràcticament nul·la en la política catalana. Serà interessant observar la relació futura que puguin establir amb Ciutadans de Catalunya, un partit que Montserrat Nebrera, la número dos de Josep Piqúé, ja ha qualificat d'extrema dreta.

IC-V: 12 escons (+3 escons i +40.000 vots)
Ahir vaig escoltar a Joan Saura afirmant, poc després de votar, que se sentia com un nen a la nit de Reis, sabent que li farien un regal, però amb l'emoció d'ignorar si seria un bon regal o un gran regal. Doncs bé, el regal han estat tres escons més i l'honor d'haver estat la única força amb representació parlamentària que ha millorat la collita de vots de fa tres anys (amb un augment del 16%).
El problema és que a IC-V només li val el tripartit per a seguir formant part del govern. I encara han de passar moltes coses abans de que aquesta combinació torni a cristal·litzar.

CdC: 3 escons (+3 escons i +89.000 vots)
La irrupció de Ciutadans de Catalunya és la gran sorpresa de les eleccions, tot i que no jugarà un paper decisiu aquesta legislatura. Des d'un punt de vista democràtic, em sembla positiu i interessant que un partit que no forma part de l'status quo hagi demostrat que el somni de guanyar-se un espai al Parlament és possible.
Més enllà, però, veig un partit en mans de demagogs populistes, que han fet campanya als mitjans de comunicació espanyols més reaccionaris, i que a l'hora de la veritat ha estat abandonat pels seus impulsors intel·lectuals (Boadella, Espada, Carreras, Azúa, etc), que ahir no van aparèixer a cap fotografia i que molt aviat s'arrepentiran d'haver creat aquest Frankenstein.
En els temps de descrèdit polític que corren, Ciutadans pot convertir-se en un virus potencialment perillós. Espero que els laboratoris trobin la vacuna abans de 2010.


En blanc: +30.000 vots
Ai els vots en blanc! On van els vots en blanc? I si obtinguéssin escons els vots en blanc? I si es pintéssin de blanc tots aquells escons que els ciutadans han decidit que no mereixen ésser ocupats per cap dels partits polítics que concorren a les eleccions? El vot en blanc és un vot molt polític, i aquest any s'ha multiplicat per dos, passant de 30.000 a 60.000 vots. Que en prengui nota la classe política catalana que ens ha portat a aquesta situació de descrèdit.

Imatge: elperiodico.com

Etiquetes de comentaris:

3 Comments:

At 11:08, Anonymous carlinhos said...

Comentaris:

1. CiU ha guanyat les eleccions, però només ha estat capaç de sumar 48 escons (amb un descens important de vots), una xifra molt inferior a les dels racòmetres de turno, i molt inferior a les pitjors obtingudes per Pujol. L'estratègia de carregar-se el tripartit no ha funcionat.

2. El PSC ha baixat 5 escons (i 250.000 votants). Ha pagat els plats trencats del tripartit. Després es podrà especular amb quins d'aquests escons han anat a parar a IC-V i quins a C's, però està clar que Montilla no ha sabut moure la gent del cinturó metropolità. Aquí està el gran error de càlcul. Però crec que cap candidat proposat pel PSC en lloc de José Montilla hagués pogut millorar gaire això. No crec que la pèrdua d'escons i vots sigui responsabilitat de qui fa 4 mesos encara ni es postulava, però evidentment sí que ho és no haver sabut movilitzar més vot.

3. Ara veurem quins són els moviments. Jo personalment crec que, pensant en el país, el més lògic (deixant de banda les crítiques que vindran i l'estratègia del PP que seguirà implacable) és reeditar el tripartit. Que aquells que es van embarcar en un projecte d'esquerres i catalanista segueixin. Potser després de la primera legislatura, que va ser més catalanista que d'esquerres podrien dedicar la segona a un govern més d'esquerres que catalanista. Potser així descansem tots una mica....

Una abraçada

 
At 11:33, Anonymous Edu said...

Carlinhos, fidel lector d'aquest blog:
Estic d'acord amb el primer i el tercer punt.
En canvi, crec que hem de ser bastant durs amb el PSC. Perdre un 25% dels vots de 2003 no és cap anècdota.
Resultaria paradoxal que la operació Montilla i la prejubilació del Maragall acabéssin portant al PSC allà on era. És a dir, liderant el tripartit i distanciat del PSOE... però amb un líder més debilitat per les urnes.

 
At 12:10, Anonymous carlinhos said...

Edu, jo també puc arribar a estar d'acord amb tú en el segon punt. Simplement intento matitzar els judicis a Montilla, i traslladar-los al PSC (sense oblidar que ell era el seu candidat, obviament). El que és preocupant, per mí, i el més decebedor, és comprobar la falta d'estímul per anar a votar d'aquella gent que es podria identificar més amb el candidat pel seu orígen. Això sí que ha estat decebedor per a mí, i crec que hauriem d'intentar entendre el per què. A mí, de moment, se m'escapa (no pot ser només que no sentin que són eleccions seves)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home