19.10.06

El Barça i el tripartit (2003-2006)

Quan Pasqual Maragall va prendre possessió com a 127è president de la Generalitat, el 20 de desembre de 2003, feia sis mesos que Joan Laporta s'havia convertit en el 38è president del Barça.
En el seu primer semestre al front del club, Laporta va fitxar un entrenador sense experiència (Rijkaard), un crack procedent del modest PSG (Ronaldinho), i una sèrie de jugadors de la classe mitjana futbolística (Rüstü, Márquez, Mario, Quaresma, Luis García). El 20 de desembre, quan Maragall va jurar el càrrec de president de la Generalitat, la trajectòria del Barça a la lliga era gairebé catastròfica, i la directiva s'havia plantejat fer fora l'entrenador.
Però amb l'arribada del tripartit al govern de la Generalitat, després de 23 anys de Pujolisme de CiU, el Barça va començar a rutllar i va encadenar 17 victòries consecutives a la lliga que li van permetre acabar en segona posició (per damunt del Real Madrid). Els experts asseguren que va ser l'arribada de l'holandès Edgar Davids la que va transformar l'equip, aportant equilibri i agressivitat al centre del camp. Una tesi que pot posar-se en dubte si s'analitza la discretíssima trajectòria posterior del pitbull a l'Inter i al Tottenham.
Però en fi, encara que es tracti d'una coincidència, la realitat és que Pasqual Maragall ha estat un talismà per al Barça. Amb ell presidint la Generalitat, el Barça ha estat el millor equip espanyol entre desembre de 2003 i octubre de 2006, ha guanyat dues lligues (2005 i 2006) i, a més, ha conquerit la segona Copa d'Europa de la seva història (2006).
El 21 de juny de 2006, tres dies després d'aprovar-se un nou Estatut per a Catalunya, Maragall anunciava que no repetiria com a candidat a les eleccions catalanes. Dies després, un jutge obligava a Laporta a convocar eleccions de manera immediata. Aquell inici d'estiu, les trajectòries de Maragall i Laporta van començar-se a separar. Laporta va ser reelegit per manca de candidats que es veiéssin capaços de superar-lo a les urnes, i a Catalunya pràcticament ningú no va demanar-li a Maragall que medités la seva decisió i tornés a presentar-se.

Les trajectòries de Laporta i Maragall tenen certs paral·lelismes:
- Tots dos van ser els successors de llargs regnats (els 23 anys de Pujol i els 25 de Núñez i Gaspart).
- Tots dos anunciàven la seva voluntat de reformar la Generalitat i del Barça, però sense renunciar a la tradició.
- Tots dos van obtenir èxits significatius (Champions i Estatut).
- Totes dues han estat figures controvertides i polèmiques, que han comès errors i han assumit el risc de dir sovint allò que creien (i per això no els hi han faltat enemics).
- Els dos han tingut problemes amb els seus aliats principals (Maragall amb PSC i ERC, i Laporta amb Sandro Rosell).
- Tots dos han comptat amb el suport de la família en llocs claus dels seus governs (el germà Ernest Maragall i el cunyat Alejandro Echevarría).

Però les seves trajectòries també presenten diferències importants:
- Mentre que Laporta arribava a la presidència del Barça amb només 40 anys i després d'un triomf aclaparador a les urnes, Maragall esdevenia president de Catalunya als 62 anys i a través d'una aliança amb ERC i IC-V (perquè CiU va ser la formació més votada a les eleccions). L'empenta i l'horitzó eren doncs molt diferents.
- Potser per això, el liderat de Laporta ha estat fort, mentre que el de Maragall ha estat feble i sotmès a tot tipus de pressions.
- L'èxit de la gestió de Laporta és inqüestionable, pot acreditar-se amb resultats, i va cristal·litzar en l'inexistència de candidats amb possibilitats de superar-lo en unes eleccions. En canvi, el principal triomf de Maragall (l'Estatut) va resultar d'un referèndum amb escassa participació (48%) i va anar acompanyat d'una certa indiferència de la ciutadania. Tot el contrari de l'eufòria que van aixecar els èxits esportius del Barça.
- Des del punt de vista polític, Laporta va significar-se públicament pel seu suport a l'Estatut, però el president del Barça ha mostrat sempre més afinitat per CiU i ERC que no pas pel PSC.
- I la divergència principal: Laporta, que va accedir al càrrec sis mesos abans que Maragall, serà president del Barça fins el 2010. Pasqual Maragall, per contra, només haurà presidit Catalunya durant tres anys escassos.

Imatge: fcbarcelona.com

Etiquetes de comentaris: , , ,