El dil·lema de Carod (26.11.2003)

És divertit mirar enrere i llegir el què vaig escriure el 26 de novembre de 2003. En essència, l'escenari ha canviat ben poc:

Amb els resultats a la mà, totes les claus d'escollir president i formar govern a Catalunya les té ERC, amb els seus 23 escons al Parlament. Entri o no entri al govern, ERC escollirà al pròxim president el 15 de desembre. El Parlament té 135 escons. El pròxim president de Catalunya serà escollit en primera volta si suma 68 vots, i en segona amb majoria simple.

1) CiU en solitari (46): Si no s'arriba a l'acord de govern de concentració proposat per ERC, el Mas voldrà ser investit president a la segona volta amb els vots de CiU (46), però aquests són menys dels què sumen PSC+IC (51). Això obligaria a CiU a comptar amb el suport del PP (15). Per evitar-ho, ERC possiblement es plantejaria formalitzar l'acord amb PSC i IC. Per tant, la idea de que Mas sigui escollit president sense el suport d'ERC és impossible.

2) PSC+IC (51): Aritmèticament, tenen més diputats que CiU (51 a 46). Si no hi ha acord amb ERC, poden presentar-se per a governar en minoria. Però ERC ja ha dit que no s'abstindrà en l'elecció del nou president a la Generalitat. Per tant, és impossible que Maragall sigui investit president a la segona volta sense el suport d'ERC.

3) CiU+PSC+ERC (111): La possibilitat de que es formi un govern de concentració és altament improbable. Mas no renunciaria a ser president, i això no ho podria suportar en Maragall. D'altra banda, és difícil pensar que Carod arribi a ser president quan compta només amb 16.4% dels vots, però després de tot potser sigui la única manera de que convergents i socialistes estiguin en un mateix govern. IC ja ha anunciat que no estarà en un govern de CiU.

4) CiU+ERC (69): És el pacte nacionalista. Tampoc no és fàcil. ERC vol netejar l'administració, no perdona al CiU el seu suport al PP, i governar amb CiU suposaria un gran desgast per Carod. Si forma govern amb CiU, amb Mas de president, ERC patirà molt. Aquest és el pacte que volen els lectors de l'Avui, i el 44% dels lectors de La Vanguardia.

5) PSC+ERC+IC (74): És el pacte d'esquerres o de progrés. ERC té el cor dividit. No sap què pesa més, si la seva condició nacionalista o la d'esquerres. Però en el fons, Carod sap que no li convé a Catalunya allargar a 27 anys el regnat de CiU a Catalunya. Tampoc creu que el PSC sigui garantia de canvi. Per això vol que ERC tingui molta influència en el futur govern de Catalunya. Acceptaria Carod a Maragall com a president? Seria estable la col·laboració entre PSC, ERC i IC? Aconseguiria el PSC independitzar-se políticament del PSOE? És el pacte preferit de la majoria de lectors de La Vanguardia i El Periódico, però no està exempt de dificultats. Els acords municipals existents no s’han de prendre com a referència perquè la política nacional i la local tenen poc a veure.

6) CiU+PSC (88): Maragall no acceptaria entrar a un govern amb Mas de president. Però si és la única opció possible, o bé s'hauràn de tornar a convocar eleccions, o bé Maragall haurà de dimitir. En el fons, la clau la té ERC, però el poder dels 46 escons el té CiU. Sembla mentida, però el PSC, tot i ser el més votat, té menys poder negociador que ERC i CiU.

CONCLUSIONS: A mi m'agradaria la solució número 5, amb Maragall o Carod de president. Seria una opció coherent i representativa, sempre que el PSC utilitzés un discurs únic a Madrid i Barcelona. Reconec que el PSC no és la panacea, ni molt menys, però em sembla del tot necessari que CiU abandoni el govern de la Generalitat.