Els polis poden ser bons, però han de ser repressius

Sobre el conseller d'interior Saura i el futur d'IC-V.

En els pocs dies que fa que sabem que Joan Saura serà el nou conseller d’interior de la Generalitat de Catalunya, he escoltat un parell d’idees del líder d’IC-V que mereixen ésser analitzades.
La primera afirma que els cossos de seguretat no han de ser repressius. La segona, que la policia ha de protegir els febles davant dels forts.
I totes dues, la veritat, són autèntiques boutades que provoquen certa inquietud entre els Mossos d’Esquadra i molts ciutadans.
La tasca de Saura serà bàsicament fer complir la llei i posar-se a les ordres del sistema judicial. I pensar que es poden respectar aquests dos principis sense recórrer a la repressió és d’una innocència preocupant.
També és absurd traslladar-li al policia la responsabilitat de decidir en cada situació (quan algún superior no ho faci en el seu lloc) qui és el fort i qui és el feble i que, un cop ho hagi decidit, es posi automàticament al costat del segon. Encara que al fer-ho incompleixi la llei i passi per damunt de la justicia? Això no queda clar.
L’abús d’autoritat i la tortura per part dels cossos de seguretat són afortunadament una excepció a Catalunya. I això ens hauria de permetre parlar de repressió sense sentir-nos culpables de res. La policia és repressiva o no és.
Entre les principals competències de la conselleria d’interior es troben qüestions tan sensibles per a la ciutadania com la seguretat ciutadana, la lluita contra el terrorisme i la seguretat vial. Per això, m’imagino que tant José Montilla com Joan Saura s’ho hauran rumiat molt bé abans de prendre aquesta decisió.
Per a Iniciativa, la gestió de la seguretat dels catalans suposa una oportunitat de demostrar que els ecosocialistes poden assumir responsabilitats més enllà de la política ambiental i l’habitatge protegit. Si se’n surten, poden aspirar a guanyar-se la confiança d’un major nombre d’electors en el futur.
Per contra, si l’experiment de situar Saura al front d’interior acaba en fracàs, la credibilitat moral d’IC-V pot veure’s afectada i això pot fer-los perdre suport popular. És per això que alguns analistes consideren aquest un regal enverinat per part de José Montilla.
Iniciativa és un partit que fins ara ha ocupat un espai comfortable de la política catalana. S’ha erigit en el principal defensor de causes tan sensibles com el medi ambient i els drets de les dones, els joves, els homosexuals, els immigrants i els animals. A més, ha tingut l’habilitat de formar part de governs com el de Catalunya i el de la ciutat de Barcelona d’una manera perifèrica, sense que els problemes i els errors de gestió li passessin factura a les urnes.
Fins ara, aquest rol marginal d’Iniciativa havia resultat beneficiós per a totes les parts. Per al partit majoritari (PSC) suposava l’existència d’un aliat fidel i poc crític. Per a IC-V, implicava mantenir la distància respecte de les decisions més controvertides.
Votar a Iniciativa ha estat també una sortida fàcil per a milers d’electors d’esquerres que no es mostràven entusiasmats amb la figura de José Montilla. Però també va ser-ho el maig de 2003, quan IC-V va passar de dos a cinc regidors a l’Ajuntament de Barcelona, mentre Joan Clos veia com el PSC perdia cinc dels seus 20 regidors.
A la pràctica, el vot a IC-V és un vot indirecte al PSC. Sense anar més lluny, el PSC i IC-V van concórrer plegats a les eleccions autonòmiques de 1999, i malgrat no repetir l’experiment el 2003 i 2006, cap aliat ha estat més fidel als socialistes que els ecosocialistes.
Avui, però, la relació entre IC-V i PSC es troba en un punt d’inflexió. A mi em sembla difícil que Iniciativa deixi de ser un partit minoritari. Sobretot per la seva rigidesa defensant causes ambientals que afecten al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
Per això, penso que a la llarga IC-V acabarà integrant-se al PSC, o veurà accelerada la seva desaparició si s’allunya excessivament dels principis morals que li han donat el 9% dels escons al Parlament. Després de tot, el principal valor afegit d’Iniciativa és precisament la seva dimensió minoritària.
El que està clar és que la gestió de Saura com a conseller d’interior pot resultar decisiva per a començar a conèixer el futur de la formació política que lidera.

Imatge: el pais.es