Conselleries invisibles: Indústria

La Catalunya industrial ha de canviar per sobreviure. Ens hi juguem molt.

Segons un interessant estudi de l'economista Xavier Vives, només existeix una regió a l'Europa Occidental que dediqui al sector industrial més percentatge de treballadors que la regió metropolitana de Barcelona. Es tracta de Stuttgart. La diferència principal és que aquesta regió alemanya triplica l'índex català d'innovació (R+D), que es manté estancat al voltant d'un paupèrrim 1% del PIB.
Les altres vuit regions del top 10 europeu d'ocupació industrial són Milà, Torí, Düsseldorf, Lilla, Birmingham, Frankfurt, Lió i Munic. Cap d'elles es veu superada per Barcelona en innovació. Segurament sí en atractiu turístic.
Ens enfrontem a una gran contradicció: inexorablement, ens estem convertint en un país d'esbarjo, desaprofitant una realitat industrial pròpia dels territoris més desenvolupats de la UE.
La prosperitat que un sector industrial tecnològicament avançat i amb vocació internacional pot donar a un territori és extraordinària. Resulta que Barcelona és una intrusa entre les nou regions metropolitanes més industrialitzades d'Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia. Acabo d'enumerar les quatre economies més potents d'Europa, totes elles integrades al G8.
Què fem amb aquesta realitat? Desaprofitem definitivament la història industrial de Catalunya i qualsevol vestigi d'esperit emprenedor? Assumim la nostra incompetència i ens retirem de la cursa per la innovació? És el què hem fet fins ara.
Això no depèn de Madrid. La indústria catalana es mereix un departament i un conseller de la Generalitat. Cal que reaccionem a temps i evitem convertir-nos en la Florida de la UE. En un espai d'esbarjo per a turistes low cost i jubilats europeus.

Imatge: espacioblog.com