15.1.07

Nuclear? Sí, gràcies!

Feia setmanes que volia parlar del canvi climàtic. Penso que, en un espai molt curt de temps, aquesta qüestió passarà a ocupar el primer lloc a les agendes dels governs de tot el món. Fins i tot dels EEUU.
En aquests moments, el consens de la comunitat científica és pràcticament unànim, les evidències s'acumulen, i els governs i les empreses d'arreu del món ja han acceptat que el planeta s'està escalfant de manera progressiva, i que aquesta circumstància pot tenir efectes catastròfics en el mateix segle XXI.
Quina ha estat la causa d'aquest escalfament? Les emissions de diòxid carboni derivades de l'activitat humana al llarg dels segle XX, que han superat astronòmicament la quota natural i que, per tant, han accentuat l'efecte hivernacle que facilita l'existència d'un clima atemperat que fa possible la vida.
Si no m'equivoco, es tracta del primer gran repte global al qual els humans han d'enfrontar-se conjuntament. El que hi ha en joc és l'equilibri climàtic, i les conseqüències de no prendre's aquesta amenaça seriosament poden ser funestes i afectar-nos a tots.
Què estem fent per enfrontar-nos a aquest problema? Ben poca cosa. De moment, portem més d'una dècada instal·lats en la fase diagnòstica. Tanmateix, tot sembla indicar que ja s'ha acabat la fase especulativa i ha arribat l'hora de la veritat. A partir d'ara, aquells que no responguin, quedaran retratats per sempre.
El problema principal, els combustibles fòssils, ja està identificat. La combustió de petroli, carbó i gas natural és la causa principal de l'excedent de CO2 que està accentuant l'efecte hivernacle i, en conseqüència, elevant la temperatura. S'han signat tractats internacionals per a disminuir aquestes emissions, però no s'estan respectant. Fins i tot un govern com el dels EEUU, país responsable del 25% de les emissions, no ha secundat cap d'aquests acords i fins fa molt poc qüestionava la pròpia existència del canvi climàtic.
La indústria de l'automòbil està donant algunes passes envers la substitució del motor d'explosió, centrades sobretot en el biodièsel, l'hidrògen i els sistemes híbrids, responent així a la creixent preocupació que genera la qüestió ambiental, i també de les previsions que preveuen l'exhauriment de les reserves mundials de petroli en un termini de 40 anys. Però fins que no arribi la desaparició del motor de benzina, presenciarem uns anys d'increment de les emissions de CO2 a causa del transport, una situació que estarà potenciada pel dinamisme de les economies xinesa i india.
A Espanya, la situació ambiental és preocupant. Tot i ser un dels països que pot veure's més afectat pel canvi climàtic, no compleix els compromisos de reducció d'emissions de CO2 i cada any contamina més. El més greu és la manca de consens en matèria de política energètica. Es parla molt d'energies renovables, sense explicar-li a la ciutadania que el pes d'aquestes és inevitablement residual. De fet, l'objectiu pel 2010 és que les energies renovables cobreixin el 12% de les necessitats. Una xifra important, però que demostra el sostre de les energies eòlica, solar, hidràulica, biomassa, etc.
La manca de quòrum es manifesta especialment al voltant de l'energia nuclear. A Espanya, país energèticament dependent en un 85% (la mitjana de la UE és del 50%), les centrals nuclears del país produeixen el 20% de l'energia elèctrica. Tanmateix, governs com el d'Espanya i Catalunya s'hi mostren desfavorables, i han anunciat el futur tancament de les centrals nuclears existents al territori. Una decisió presa sense oferir alternatives consistents, i en contra de la creixent adhesió científica i política envers l'energia nuclear. Com la del reputat ecologista James Lovelock.
La política energètica europea ha fixat dos grans objectius per l'any 2020: l'estalvi energètic, que ha de suposar una reducció del consum del 20% el 2020, i el desenvolupament de les energies renovables, que haurien de representar el 20-25% de la producció energètica de la UE el 2020. Però ha fet una cosa encara més transcendental: ha reconegut la importància de la energia nuclear, que en l'actualitat cobreix el 30% de les necessitats elèctriques europees.
L'energia nuclear, tan estigmatitzada durant tant de temps (sobretot des de Txernòbil), torna a ser una de les grans apostes estratègiques de la política energètica europea. A favor seu hi juguen qüestions importants com la no emissió de diòxid de carboni a l'atmòsfera, la necessitat d'una major independència energètica i la millora tecnològica i de seguretat (abanderada per Finlàndia i França)

Davant aquesta situació, l'actitud del govern espanyol resulta especialment contradictòria. D'una banda, no està complint els seus compromisos i està tolerant un augment notable de les emissions de CO2 i, de l'altra, s'oposa a l'energia nuclear sense oferir alternatives que millorin l'alarmant dependència energètica d'Espanya. Crec que haurien de revisar la seva posició.
Que Greenpeace, els verds i el Joan Saura segueixen pujats al carro antinuclear s'entén, però dels socialistes esperava una major responsabilitat.
Seguirem parlant del tema en altres ocasions. El canvi climàtic és un fet. Els experts preveuen que aquest 2007 serà el més càlid de la història, i no és casualitat. Els set anys més calurosos des de que hi ha registres tèrmics han estat 1998, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. Calen més evidències per a prendre's aquest problema seriosament?

Imatge: nuclear-free.com

Etiquetes de comentaris: , , ,

5 Comments:

At 14:40, Blogger Emili said...

Atenció amb el comment anterior, jo diria que és pirata
...
Completament d'acord amb el teu post,
hi han un tema però que em preocupa quan parlem de la energia nuclear. Com afectarà l'ús d'aquest tipus d'energia als països subdesenvolupats?, una energia caríssima i altament perillosa si la tecnologia que s'utilitza no és l'adequada.
Per tant, se'ns presenten dos problemes, per una part, si es fa un control de qualitat molt rígid és molt probable que una gran part de països no puguin enganxar-se a aquest tren i ja podem suposar les conseqüències per a les seves economies,
per altre banda, si no s'estableix un control eficaç la perillositat de la energia nuclear augmenta exponencialment, no vull ni imaginar-ho,
És una qüestió complexa aquesta, però em preocupa realment com pot afectar a les famoses diferències entre desenvolupats i subdesenvolupats. Es cert, que amb els combustibles fòssils la solució no estava sobre la taula, les diferències persisteixen fins i tot quan són inclús àreas economicament pobres del planeta les que produeixen el preciat "or negre". Però amb tot, la energia nuclear com a alternativa al desenvolupament sostenible no se si m'acaba de convencer, més encara quan incluim en les estadístiques de sostenibilitat el factor humà, temes com la fam, la pobresa, ...

 
At 16:55, Anonymous edu said...

A mi em sembla que caldrà que ens anem acostumant a l'energia nuclear, i que revisem la nostra desconfiança. La gravetat del canvi climàtic no permet experiments.
Vaig llegir a El País que es preveu la construcció de 200 centrals nuclears en els propers 20 anys a tot el món, gairebé totes fora d'Europa.
En l'actualitat n'hi ha més de 400 (104 a EEUU i 59 a França).
Mentre que Alemanya, Suècia i Espanya volen desprendre's de les seves centrals nuclears, EEUU, França, Finlàndia, Xina, India, Corea i Japó fan una aposta estratègica per aquest tipus d'energia, en condicions de màxima seguretat i màxima productivitat energètica.
Iran també, però en unes circumstàncies especials que preocupen a la comunitat internacional.
França, el nostre veï, cobreix el 78% de les seves necessitats elèctriques amb les seves 59 centrals. I es permet el luxe de vendre'ns excedents energètics. Volem seguir així, aprofundint en la dependència energètica? Si el problema és la seguretat, és gaire segur que el teu veí tingui 59 centrals nuclears?
El canvi climàtic s'ha acabat convertint en el principal aliat de la renaixença de l'energia nuclear.
Està clar que caldrà limitar al màxim els perills que implica aquest tipus d'energia, però també que -a dia d'avui- no hi ha cap altre tecnologia més eficient per a cobrir les necessitats energètiques existents.
Els països pobres? Ara com ara el seu problema no és l'energia.
La resolució dels grans reptes energètics als quals ens enfrontem estan en mans dels EEUU, Rússia, la UE, Xina, India i Japó.

 
At 20:48, Blogger Emili Manrique said...

Si, certament, donades les circumstàncies actuals la energia nuclear és la única solució viable a curt i mig termini, no ho dubto ni tampoc estic en contra. Simplement crec que és oportú també ser molt conscient dels efectes secundaris que qualsevol "revolució" genera, i aquest cas crec que és especialment paradigmàtic.
Desprès de llegir el teu post i llegir un article relativament interesant sobre el canvi climàtic a "La Vanguardia" d'avui pensava en lo complicades que estan les coses si no es comença a exigir també un creixement sostenible per al gegant asiàtic, un altre tema interesantíssim, com s'està construint una superpotencia al marge de qualsevol regla mediambiental, de drets de traballadors, de qualitat...
I res, em sorpren la quantitat de informació que manegues!, felicitats, d'això n'aprenem tots

 
At 00:02, Anonymous Anònim said...

Potser si que la energía nuclear sigui més neta, pero genera uns residus molt perillosos que, segons crec, encara no se sap com eliminar. Una de les solucions sembla que es blindar els residus més tóxics i enterrarlos o enfonsarlos al mar, o fins i tot pagar a països pobres perque els aceptin.
A mi em sembla que aquesta segona consequencia, derivada de les central nuclears es molt important: la terra ja no tolera tantes agressions senssa temps per recuperarse, i si en lloc de les emisions a l'atmosfera, li infiltrem veneno blindat a les entranyes (tenin en compte que els blindatges no son eterns)el resultat, per a la salut del planeta i dels seus habitants, será igualment dolent.
Preferiría que s'apostés massivament per les energíes renovables fins a trobar el sistema perque ens donin l'energía que necessitem.
Asun

 
At 08:53, Anonymous Ferran said...

Jo crec en l'autogestió. Si cadascú tingués a casa seva una bicicleta estàtica conectada a una bobina, només pedalant 12 hores al dia tindríem l'energia suficient per fer anar la rentadora.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home