12.1.07

Sobre el silenci

Crec que el silenci és una senyal de civilització. M'agrada la gent que sap viure en silenci, sense fer massa soroll. En un recent article, el periodista Lluís Foix deia que una persona capaç de seure en una cadira en silenci, i sense mostrar-se incòmoda per aquest motiu, era una persona ben educada. Hi estic força d'acord.
Se'm fa difícil creure en la possibilitat de meditar, de rumiar, sense recórrer regularment a moments de recolliment. Sense convertir-ho en un exercici.
Vivim en un món regit per la contaminació acústica, el soroll mediàtic, les presses, la bronca. La guerra al silenci està declarada fa temps, i em temo que la sort està decidida a favor del xivarri. Per posar un exemple, es diu que allò que no surt a la TV no passa, no existeix. I ja se sap que el silenci no té una alta cotització informativa, com és normal, i que optar pel silenci és abocar-se a la inexistència (no puc evitar pensar en els tres últims llibres d' Enrique Vila-Matas).
L'escriptor Montaigne és un dels paradigmes del silenci, per bé que la seva reclusió en un castell per espai d'una dècada té trampa. Va dedicar aquest temps a escriure els seus famosos Essais, probablement la primera pedra de la il·lustració, gairebé dos segles abans que Voltaire i Rousseau esdevinguéssin les celebritats del lliurepensament. Montaigne va escriure que "el silenci procura òptims serveis als grans", que pot ser una manera alternativa de dir que les persones som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules. Un gran necessita que la discreció l'acompanyi per a seguir-ho essent, lliure de les cadenes dels excessos verbals.
La interpretació política que se'n desprèn col·locaria l'actual President de la Generalitat en una posició paradigmàtica. No se m'acut cap autoritat política més taciturna que José Montilla. Veurem quins són els "òptims serveis" que aquest silenci li proporciona al President, i quins són els guanys que aquesta discreció ens reporta als catalans.
Em sembla incalculable el valor del silenci en els temps que corren. Sobretot quan, com en el cas de Montaigne, es tracta d'un silenci fèrtil. Quan darrera la bastida i les lones s'oculta la construcció secreta d'un edifici fastuós, és aleshores quan la discreció es justifica i cobra la categoria de virtut.
Altrament, el silenci pot ser la simple expressió de la manca d'esperit. La forma més fàcil d'ocultar el buit.

Imatge: socialistes.org

Etiquetes de comentaris: ,

4 Comments:

At 10:10, Anonymous carlinhos said...

No nos pongamos la venda antes de la herida, amigo Edu.
Silenci....

 
At 12:47, Anonymous edu said...

Al post no faig una altra cosa que mostrar la meva simpatia pel silenci i la discreció, per bé que adverteixo dels perills que poden ocultar-se darrera les actituds excessivament secretistes.
Si hagués de posar-li una nota a Montilla avui, no el suspendria ni l'aprovaria. Li posaria un "no evaluat".

 
At 09:17, Anonymous carlinhos said...

Edu, a tú que t'agrada escriure i que téns molta facilitat per fer-ho no se t'escapa que l'ordre dels raonaments en un determinat article, crònica o post encamina el lector, poc a poc, fins a on l'escriptor o redactor vol arribar. No nego que vulguis mostrar la teva simpatia pel silenci. Així ho he entés jo. I també estic d'acord en que darrera del que cobreix misteriosament el llençol de la discreció potser no hi ha res. Però això és, precissament el que en to d'humor volia dir amb (no sé com és en català) "ponerse la venda antes de la herida". Encamines el teu post a aquesta conclusió, que és la raó del post, segons ho entenc jo.

 
At 11:09, Anonymous edu said...

Totalment d'acord.
Però un darrer comentari: no creus que la transparència és la millor manera de saber si hi ha o no una ferida?
Si la conclusió a la qual hem arribat després de les pixades fora de test i els excessos verbals de l'anterior govern és que el millor pels ciutadans és la desinformació i el mutisme, aleshores és que jo no he entès la naturalesa de la democràcia.
Jo aposto per un punt intermig, basat en la discreció i la comunicació contínua amb els administrats.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home