23.4.07

La lliçó francesa

Passi el què passi a la segona volta de les eleccions presidencials. Guanyi Sarko o guanyi Ségo, guanyi la bella o guanyi la bèstia, la democràcia francesa sortirà reforçada d'aquests comicis.
Fins i tot un dels candidats eliminats, el centrista François Bayrou, ha rebut la confiança de gairebé 6 milions de votants (triplicant els resultats de fa cinc anys). Només el quart classificat, l'atrotinat Jean-Marie Le Pen, ha perdut sufragis respecte a 2002.
L'estratosfèrica participació dels electors ahir (84,7%) ha confirmat l'encert dels principals partits francesos a l'hora de triar els seus candidats (l'abstenció s'ha reduit gairebé un 50% en relació a 2002). Polítics relativament joves, distanciats de la partitocràcia, escollits per les bases, i amb un discurs renovador, heus ací la recepta.
Fa certa vergonya comparar aquests resultats amb els de les últimes eleccions catalanes, on la participació fou del 56% i tots els partits (excepte IC-V) van perdre vots en comparació amb els comicis anteriors.
Els dos candidats finalistes han detectat l'impàs decisiu en el qual es troba França, després de 12 anys de populisme de Jacques Chirac i li presenten a la societat dues rutes alternatives. Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal encarnen, respectivament, els principals valors de la dreta i l'esquerra. Són, malgrat les seves peculiaritats i segells personals, estereotips d'allò que hom pot esperar d'un polític conservador i d'un polític progressista. La principal llacuna que comparteixen és la seva indefinició sobre el futur de la UE, després del no francès al referèndum de 2005. Però és probable que no parlin d'Europa per motius tàctics, conscients del cost electoral que pot tenir treure un tema tan delicat abans de les eleccions.
Sarkozy, ex ministre d'interior (2002-2004 i 2005-2007), és la mà dura en temps d'incertesa, indisciplina i inseguretat. És el cowboy justicier que arriba amb ganes de fer net. Ha tingut una relació complicada amb Chirac, però compta amb un ampli suport entre les bases de l'Unió per un Moviment Popular (UMP).
Royal és un Zapatero a la francesa, però té dos valors afegits. En primer lloc, si s'imposa a la segona volta serà la primera dona en accedir a la presidència de la República Francesa. En segon lloc, és la candidata de les bases del socialisme francès (perquè la cúpula del PS va fer mans i mànigues per impedir que ells fos la presidenciable socialista).
Serà interessant veure què decideixen els francesos el 6 de maig. Però amb independència del resultat, França ens ha donat una lliçó inoblidable amb aquestes eleccions.

Imatge: sartre.blogspirit.com

Etiquetes de comentaris: , , , ,