El safareig dels ex presidents

"No podem publicar les balances fiscals perquè seria un escàndol". Segons un indiscret Jordi Pujol, aquesta és l'imperdonable afirmació que va fer el vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, durant un recent sopar privat amb empresaris catalans.

Fa deu dies, Pasqual Maragall confessava públicament que l'AVE Madrid-Sevilla formava part de l'equació dels JJ OO de Barcelona'92, i que per aquest motiu acordà amb Felipe González que la primera línia de l'AVE uniria Madrid i Sevilla. A canvi d'això, el govern espanyol recolzaria amb tots els mitjans les olimpíades barcelonines.

Ahir, Pujol afirmava que el nou Estatut havia estat mal negociat i que els partits catalans havien d'haver defensat amb major rotunditat el text sorgit del Parlament el 30 de setembre de 2005. Ho deia Pujol, el mateix que aparentment va deixar volar el concert econòmic de les negociacions prèvies a l'Estatut de Sau (1979) a canvi d'obtenir per a CiU la font de l'eterna joventut nacionalista.

Pujol i Maragall. Maragall i Pujol. Sembla que els dos ex presidents de la Generalitat de Catalunya agafin torns per a anar deixant caure, una rera l'altra, tota quanta confidència els passi pel cap. Personalment, totes aquestes revelacions sobre les balances fiscals, l'Estatut i l'AVE Madrid-Sevilla no fan altra cosa que ampliar la meva desconfiança envers la classe política que ens governa i que ens ha governat al llarg dels darrers 30 anys. O és que cap dels dos principals protagonistes de la política catalana des de 1980 està disposat a assumir la seva quota de responsabilitat en la greu davallada econòmica, educativa i cultural que travessa Catalunya en l'actualitat?

Amb tots els respectes, recomanaria que durant una temporada tan Pujol com Maragall limitéssin les seves intervencions al gag final dels episodis de Polònia.

Imatge: abc.es