8.11.07

Els fets i les paraules

Ahir a Madrid, en ocasió de l'entrega del premi Blanquerna de la Generalitat al constitucionalista Javier Pérez Royo, el president José Montilla va pronunciar un discurs dur i reivindicatiu amb l'objectiu d'alertar al PSOE sobre la crisi que travessa la relació entre Catalunya i Espanya. Una situació causada, segons ell, per les travetes al nou Estatut i pel caos de les infraestructures. El president va parlar del 'cabreig, recel i pessimisme' dels catalans, i de les greus conseqüències polítiques a mig i llarg termini d'una desafecció emocional de Catalunya cap a Espanya i envers les institucions comunes.
Passat un any de les eleccions que el van convertir en president, Montilla ha assumit la caducitat del seu eslogan electoral: 'Fets, no paraules'. En les 24 darreres hores, és probable que Montilla hagi rebut més elogis per part de la societat civil catalana que en els anteriors dotze mesos. Han estat aquests parabens motivats per la bona gestió del govern català, o per la realització d'unes accions determinades? No. Són la resposta a les paraules pronunciades ahir pel president de la Generalitat a Madrid.
En política, hi ha moments pels fets i moments per les paraules. L'art de la bona política consisteix precisament en mantenir un equilibri i una coherència entre el discurs i l'acció de govern. Ni que sigui per instint de conservació, Montilla se n'ha adonat a temps de que calia parlar clar. Potser no sigui suficient, però li haurà permès guanyar temps i despertar complicitats inesperades.
Caldria recórrer a les hemeroteques per a trobar un discurs més cru per part d'un president català a Madrid. És possible que aquesta frustració tingui el seu orígen en la fe que Montilla té en Espanya, una fe que no compartim tots els catalans i que el president potser comenci a qüestionar-se després d'un any exercint el seu càrrec.
Em trobo entre aquells que creuen que José Montilla respon més al perfil d'un delegat del govern que al d'un president de la Generalitat. Però ahir, el president dels silencis va traslladar clarament a Madrid el sentir dels catalans i va enfortir la seva legitimitat. Ahir la política li va marcar un gol a la burocràcia.

Imatge: elperiodico.cat

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

5 Comments:

At 17:19, Anonymous Ferran said...

i què quedarà de tot això? canviarà res? ara són només paraules enlloc de fets?

 
At 22:20, Blogger Hiparc de Nicea said...

Efectivament, coincideixo en el comentari que Montilla respon més a un delegat del govern que a un President de la Generalitat. No obstant, abans de res, també és un polític que voldrà guanyar unes eleccions. Això vol dir que ha de gestionar. I ara està tastant de primera mà com ens té Espanya d'escanyats a tots els nivells, també en l'econòmic. I això dificulta, naturalment, la seva gestió.
No crec que canviï res, però. I vull que així sigui. Això potser farà que un dia, esperem que no molt llunyà, Montilla sigui el primer a cridar 'visca Catalunya lliure, sobirana i independent !'. De moment, anem prou bé cap aquí. Confio plenament en Espanya, en el sentit que ens continuarà ofegant tot el que pugui i més. Munyirà la vaca sense donar-li menjar. No confio, però, en el poble català, submís, confirmista, conservador i indigne.

 
At 14:26, Anonymous Anònim said...

Res,...Que passva per aquí i he vist que en la teva llista de 'Premasa' no hi tens el diari El Punt.

Per què?

 
At 14:21, Anonymous edu said...

@ ferran

No es tracta d'escollir entre els fets i les paraules, sino combinar discurs i acció amb intel·ligència. Després de tants silencis, feia falta parlar. I aplaudeixo el to, el moment i l'escenari escollit per a fer-ho. Però segueixo essent massa escèptic per a pensar que tot canviarà a partir d'ara.

@ Hiparc de Nicea

Vols que les coses segueixin com fins ara perquè creus que la dinàmica actual ens conduirà cap a la independència. Tanmateix, no confies en la capacitat del poble català de revoltar-se davant l'ofec. Em temo que aquesta equació no té solució.
Gràcies pel comentari.

@ anònim

Ja he afegit El Punt a la llista, cap problema. Salut!

 
At 17:25, Anonymous oriol said...

Ei...Sóc el d'abans (el del diari). Tornava a passar per aquí. Veig que ets una persona coherent i eficaç. Moltes gràcies.

Per cert. Molt interessan t el bloc.

Ànims. Fins aviat.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home