Dilemes del 9M: L'abstenció i el PP a Catalunya

Potser no tingui un entorn personal i professional representatiu de la societat catalana. Però al llarg de les darreres setmanes he anat recollint opinions i punts de vista sobre les properes eleccions generals, que tindran lloc el 9 de març. Falten poc més de tres mesos per la cita. No res.

A partir d'aquestes enquestes de nul·la voluntat científica, he comprovat en primer lloc que es consolida l'al·lèrgia catalana a les urnes. És a dir, que la probabilitat de que es repeteixi a Catalunya l'astronòmic índex de participació del 76% a les eleccions generals del 14 de març de 2004 és escassa. Diria que és impossible, i que les causes no es troben només en l'evident procés de desafecció dels catalans envers els partits polítics, sino també en l'existència de contexts incomparables (els vuit anys del PP, Iraq, i el xoc de l'atemptat del 11M, entre d'altres).

La meva predicció és que, com temen molts analistes i sobretot alguns polítics, el proper 9M l'abstenció rondarà el 40% a Catalunya. Una xifra molt elevada per unes eleccions generals, però que seria més que benvinguda en unes municipals o en unes autonòmiques.

El 2004, el vot de la por feu estralls a Catalunya i centenars de milers de ciutadans votaren en contra del PP esperonats sobretot per la desinformació governamental que envoltà l'atemptat de Madrid. Aquesta efervescència electoral a Catalunya va beneficiar directament els socialistes, en detriment dels altres partits minoritaris, i potser fou augmentada per la promesa de Zapatero de que només formaria govern si la del PSOE era la llista més votada. El vot útil va ser més que mai un recurs electoral.

Ho tornarà a ser enguany? En un principi creia que no tant, però últimament començo a pensar que el vot útil socialista tornarà a ser decisiu a Catalunya i, per extensió, a Espanya. Podrà el català emprenyat oblidar totes les promeses incomplertes per Zapatero quan s'estigui dutxant el matí del 9M?

El PSC-PSOE és un partit malalt i en crisi, com tots els altres, però té en el PP espanyol el seu millor aliat a Catalunya. Cada declaració dels Aznar, Rajoy, Acebes, Aguirre i Zaplana és un vot socialista a Catalunya.

Aquesta és la xarxa protectora que impedirà que la participació electoral caigui per sota del 60% a Catalunya. Per una curiosa equació política, el 9M aquest PP predemocràtic serà el millor aliat dels socialistes.

Després bufaran vents de canvi al carrer Génova de Madrid, perquè als populars només els quedarà el camí de la reforma integral de la dreta espanyola per a revifar-se.

Imatge: panorama-actual.es