L'economia va bé?

Segons l’Euroíndex Laboral IESE-Adecco, el poder adquisitiu dels espanyols és només un 1,4% més alt que fa 10 anys. És a dir, que descomptant l’efecte de l’inflació, el salari real mitjà no ha augmentat al nostre país. Per contra, tots els altres Estats membres de l’UE han vist créixer el seu poder de compra en la darrera dècada (en els casos del Regne Unit i Polònia per damunt del 20%). En l’actualitat, el salari mig espanyol és un 15% inferior a la mitjana europea.
Un desastre si tenim en compte que des de 1997 el preu de l’habitatge ha augmentat un 150% a Espanya, i que precisament aquesta és la primera font de despeses de les famílies.
La principal conseqüència d’aquest evident desequilibri entre ingressos i despeses és l’increment astronòmic de l’endeutament de les famílies espanyoles, que segons l’UE l’any vinent s’enfilarà fins al 130% del PIB. En això ens assemblem a les principals economies mundials (EE UU, Japó, Regne Unit i Alemanya), països amb endeutaments familiars superiors al 100% del PIB. La diferència és que totes aquestes economies han vist augmentar el seus salaris reals des de 1997, i sobretot tenen una estructures econòmiques diversificades i competitives que, unides a elevats índexs de productivitat i innovació, els permeten aquestes alegries consumistes.
Malgrat el dramatisme d’aquestes dades, els successius presidents, ministres i consellers del nostre país segueixen predicant les excel·lències de la nostra economia. Sense incloure per norma la més mínima autocrítica, i centrant tots els seus arguments en la satisfactòria evolució del creixement del nostre PIB. Perquè si bé és cert que el PIB espanyol porta un grapat d’anys creixent per damunt de la mitjana de l’UE, convé recordar que aquesta bonança econòmica s’ha fonamentat sobre dos inestables pilars sectorials: la construcció i el turisme.
Per això, aixecar-se avui amb la notícia de que l'inflació interanual a Espanya s'ha enfilat fins al 4,1% (la més elevada des de gener de 2006) provoca certa preocupació. I tot plegat en un escenari marcat per uns tipus d’interès del 4%, que el Banc Central Europeu intenta no apujar enfrontant-se a tota lògica econòmica, conscient dels danys que uns tipus del 5 o el 6% podrien inflingir als milions de famílies que viuen endeutades fins a les celles.
Definitivament es pot afirmar amb rotunditat que l’economia va bé, però només des d'un esbiaixat anàlisi de la situació.

Imatge: 5pm.co.uk