Puntualitat britànica

La notícia, però, és que les obres de remodelació de l'estació victoriana de Saint Pancras i tots els treballs al subsòl de Londres s'han executat en el plaç previst i han costat menys d'allò que s'havia pressupostat (9.000 milions d'euros finançats amb una emissió de bons del Tresor). No recordo una obra realitzada en sòl espanyol que s'hagi entregat en el termini previst i que hagi costat menys d'allò que s'havia previst. Si algú en té constància li agrairé que m'ho faci saber.
També sobta el preu del bitllet d'anada i tornada París-Londres, que és d'uns 80 euros. Aquesta mateixa setmana s'ha anunciat que el preu de l'AVE Madrid-Barcelona (promocions a part) serà de 100 euros per trajecte. Pot un recorregut Barcelona-Madrid costar més del doble que un París-Londres?
Hom arriba a la conclusió de que hi ha molts tipus de països i maneres de fer. Als catalans ens ha tocat la rifa de viure a la part pròspera del planeta, i per això les nostres preocupacions són les pròpies dels rics. Dels nous rics, afegeixo. Però tenim un defecte imperdonable: no cerquem l'excel·lència malgrat tenir-la al nostre abast.
Hem d'elevar d'una vegada per totes el llistó de l'autoexigència. Sense anar més lluny, hem d'aconseguir que a Catalunya s'entreguin les obres públiques en els terminis previstos, i que no costin més d'allò que s'havia pressupostat. Qualsevol desviació en temps i diners ha de ser penalitzada, perquè suposa una estafa per al ciutadà-contribuent i demostra l'ineptitud de l'administració responsable d'assignar els projectes.
Imatge: guardian.co.uk
Etiquetes de comentaris: AVE, Catalunya, economia, Espanya, infrastructures, internacional, UE
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home