Joan Brossa i la riquesa de no voler ser ric
El vaig veure fa més de 10 anys assegut en un banc del carrer Balmes, a l'alçada de Travessera de Gràcia. Es gratava la barba i observava la gent. Joan Brossa (1919-1998), va tocar el moll de l'òs de l'art en afirmar: "He descobert la utilitat de la inutilitat". Perquè, quina cosa hi ha més inútil que l'art? Si ens féssin parlar de necessitats bàsiques pensariem en la salut, l'afecte, l'aliment, la llar, la seguretat, l'educació, ... però no en l'art. Brossa va convertir la seva vida en un esforç per no donar-se importància, malgrat el seu prestigi. Vivia en una casa desendreçada, no parava de crear i sempre va fer gala d'una gran austeritat. "Tinc la riquesa de no voler ser ric", va escriure. La seva gran producció de poesia visual, escrits i obres de teatre potser constituia, segons ell, una obra inútil.Existeixen delicioses maneres de consagrar-se a l'exercici d'activitats desprovistes d'utilitat. I malgrat llur manca d'importància, o invisibilitat, proporcionen a l'artista imbatibles sensacions de plenitud.
Imatge: periodistadigital.com
Etiquetes de comentaris: cultura, personatges, videos
posted by Eduard Conti @ 08:00
2 comments
2 Comments:
no hi estic d'acord.
L'art té l'utilitat que l'artista vulgui donar-li. No és menys art una cançó de Bob Dylan per tenir la -potser desaforada- intenció de voler canvia el món. El Guernica, els pósters de la Guerra Civil de Fontseré o fins i tot l'art rupestre són considerats per a tothom com a peces d'art i la intenció hi és molt clara.
I si vaig més enllà en aquesta reflexió penso que l'art de Brossa si és útil perquè té una intenció clara de fer-me pensar o de divertir-me.
O sigui que potser no fa diners o no és útil en el sentit utilitari, però l'art com a tal ha de despertar sensacions i això vol dir que inútil no ho és si és art.
La frase de Brossa ("he descobert la utilitat de la inutilitat") és una excel·lent definició de l'importància de l'art.
Per què serveix l'art? Entre altres coses, per a satisfer les nostres necessitats espirituals. Però no ens enganyem, no és un bé de primera necessitat. I Brossa n'era absolutament conscient.
En teoria econòmica, el concepte d'utilitat és personal i intransferible. Cadascú té la seva, i administra els seus recursos amb l'objectiu d'obtenir la major utilitat possible.
M'imagino que Brossa era conscient que, des d'un punt de vista agregat, la suma d'utilitats individuals d'una societat no deixaven l'art en una posició massa elevada, i que la salut, l'afecte, l'aliment, l'habitatge, etc. són considerats socialment més útils que l'art.
Per a Brossa, l'art ocupava un espai absolutament principal en la seva llista personal de prioritats. Però rebutjava qualsevol temptació de donar-se importància i li penjava el cartell d'inútil a allò que feia, reivindicant al mateix temps que aquesta inutilitat li semblava útil a ell: "he descobert la utilitat de la inutilitat".
Conec poques definicions més apropiades de l'art. Aquesta sentència és una magnífica declaració d'amor, que ve a dir: sé que no és útil i que perdo el temps amb ell, però me l'estimo.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home