Star Alliance i el futur de l'Aeroport del Prat

Diuen alguns que Espanya és la vuitena potència econòmica mundial, i jo en tinc els meus dubtes. Entre moltes altres coses, perquè un país poderós aprofita totes les oportunitats que té al seu abast per a ser encara més ric i més pròsper. I Espanya no ho fa.
No ho fa quan Iberia, la principal companyia aèria espanyola, es desentén de l'Aeroport de Barcelona, entossudida en centralitzar gairebé tots els seus vols internacionals a Madrid-Barajas. Paradoxalment, mentre s'inverteixen 3.000 milions d'euros en la construcció de la Terminal Sud de l'Aeroport del Prat (la meitat del que ha costat la T4 madrilenya), es demora excessivament l'adjudicació d'aquest espai a les aerolínies que hi hauran de començar a operar abans de dos anys. La inauguració està prevista per principis de 2009.

AENA, titular dels aeroports espanyols, és com el perro del hortelano: ni menja ni deixa menjar. Les institucions catalanes no han de tirar la tovallola. Cal lluitar per aconseguir alliberar l'Aeroport del Prat de l'obsoleta terenyina radial d'AENA, i crear un marc de privatització i competència.
En aquests moments, l'aposta més seriosa per la Terminal Sud sembla provenir de Lufthansa i Spanair (grup Star Alliance). El vicepresident de la companyia alemanya, Karsten Benz, ens regala les orelles afirmant en una entrevista a La Vanguardia que "Barcelona és el mercat més fort de tota Espanya" i que "té la oportunitat de pujar a la primera divisió dels hubs europeus". Tanmateix, tot i tractar-se d'una oferta més ambiciosa que la presentada per Iberia, segueix sense resoldre clarament l'anhel de Barcelona: oferir múltiples vols transoceànics sense escales, tal com il·lustren els economistes Germà Bel i Xavier Fageda i Ramon Tremosa.
El president de Vueling, Josep Miquel Abad, adverteix que "en els darrers 15 anys Barcelona no ha sabut desenvolupar totes les potencialitats que van aflorar el 92", i creu que no es poden permetre més ensopegades estratègiques. En aquest context, Abad considera cabdal el paper que sigui capaç de jugar l'Aeroport de Barcelona. Vueling és una de les companyies interessades en ocupar la nova terminal, però es mostra prudent davant les possibilitats de crear nombroses connexions intercontinentals des de Barcelona. De moment, els plans de Vueling passen per consolidar les seves operacions a Europa abans de plantejar-se obrir rutes amb Àsia i Amèrica (una decisió que implica una inversió en avions extraordinària).
En definitiva, no es pot perdre més temps amb l'adjudicació de la nova Terminal Sud. Si Iberia no creu en el potencial de Barcelona, que deixi via lliure. I si finalment Lufthansa i Spanair es queden el pastís, que sigui perquè estan disposats a treure'n tot el profit possible. És a dir, a inaugurar desenes de vols directes amb metròpolis d'arreu del món. Perquè si el que planeja Star Alliance es fer-nos agafar els vols intercontinentals a Frankfurt, que no es prenguin les molèsties. Això no ens interessa, perquè és el que portem fent tota la vida.

P.D. L'historiador-profeta empordanès Alexandre Deulofeu va predir fa més de 50 anys que Catalunya seria sobirana l'any 2029, i va subratllar la importància que tindria el recolzament d'Alemanya en aquest procés. Potser l'aposta de Lufthansa per Barcelona sigui el primer pas. Potser no.

Imatge: airlinerphotos.de