Kosovo i la por d'Espanya

El govern de Zapatero patina en matèria de política internacional. Ara ha decidit no reconèixer l'independència de Kosovo, i diferenciar-se així de la postura adoptada pels factòtums occidentals (EEUU, Regne Unit i França). Els arguments esgrimits pel ministre Moratinos per justificar la decisió no resulten convincents, i en cap moment apunten a l'única i autèntica raó: el govern espanyol no vol més precedents a Europa que puguin amenaçar en el futur la integritat territorial d'Espanya.
Tanmateix, resulta absurd traçar paral·lelismes entre el cas de Kosovo i el de Catalunya o el País Basc. Són situacions d'una naturalesa radicalment diferent. Afortunadament per catalans i bascos!
El 1999, l'OTAN va decidir bombardejar Belgrad i altres ciutats sèrbies després de que Slobodan Milosevic -que portava gairebé una dècada fent les mil i una als Balcans amb infame impunitat- renunciés a cessar les operacions bèl·liques del seu exèrcit a Kosovo. Fou la primera acció militar de l'aliança contra un Estat sobirà en els seus 50 anys d'existència. Després d'aquell atac, que va comptar amb la participació de caçabombarders F-18 de l'exèrcit espanyol, es va desplegar a Kosovo la força d'intervenció internacional KFOR amb més de mil soldats espanyols.
En aquest context, que Kosovo acabés assolint l'independència era una qüestió de temps. Per això, ara que han passat nou anys, de la mateixa manera que resulta coherent que Rússia (que el 1999 ja es va oposar a l'intervenció de l'OTAN) no reconegui l'independència de Kosovo, resulta incomprensible que Espanya se'n desentengui. I tampoc no s'hi val apuntar que el 1999 governava el PP i ara ho fa el PSOE, perquè en la qüestió de Kosovo ambdós partits estan absolutament d'acord.
Veritablement, el temor d'Espanya a la secessió del País Basc i/o Catalunya deu ser més gran del que alguns ens pensàvem. Ara, oposant-se al sobiranisme kosovar al costat de Rússia i Xina (que probablement tenen dins les seves fronteres conflictes molt més equiparables), Espanya demostra una inseguretat i una desconfiança desconcertants.
I ja poden estar tranquils, que si es tracta de seguir l'exemple kosovar i totes les viscicituds que ha comportat, m'estimo mil vegades més seguir essent espanyol en les condicions actuals.
Que tingueu sort, Sèrbia i Kosovo!

Imatge: clackamasreview.com