El vot en blanc de Maragall

Pasqual Maragall publica avui un article a La Vanguardia anunciant que votarà en blanc el 9 de març. Els motius que exposa són més que suficients per a justificar la seva decisió de no confiar-li el vot a cap partit polític. De passada, Maragall anuncia que el Partit Català d'Europa serà molt aviat una realitat, i que podria estrenar-se a les eleccions europees del 2009.
Aquells que han seguit la trajectòria política de Maragall, saben que els seus sorprenents punts de vista actuals no són fruit de la seva malaltia. I si es tracta de jutjar-ne l'oportunitat, o denunciar-ne l'hipocresia, dubto que Maragall s'amoini massa per allò que els altres puguin pensar d'ell a aquestes alçades de la funció.
La meva impressió és que l'alcalde olímpic vol deixar un llegat polític que transcendeixi la seva pròpia persona. Tanmateix, és bastant evident que aquest impuls al seu projecte polític arriba tard.
L'any 1997, quan decidí abandonar l'alcaldia de Barcelona i les relacions amb el PSC no travessaven el millor moment, Maragall hauria comptat amb un millor context per tirar-se a la piscina. En aquell moment tenia 56 anys, prestigi, experiència, i sobretot havia efectuat una encertada diagnosi dels defectes de la nostra democràcia. Per quin motiu, si no, va registrar el Partit Català d'Europa el 1998?
No em resulta fàcil ser dur amb la figura de Maragall. Com alcalde de Barcelona, va ser durant molts anys el meu referent polític. Imaginació i eficàcia van donar-se la mà, i la gestió pública va prestigiar-se fins al punt de sentar càtedra amb el famós model Barcelona i la guinda dels Jocs Olímpics. En canvi, com a president de la Generalitat de Catalunya, la seva gestió va ser qualsevol cosa menys lluida. Va tenir tots els elements en contra, no va saber fer-se seu el càrrec i la volada estratègica del seu govern va ser decebedora. Per no tenir, el president no va comptar ni amb el suport del seu partit, que li vetà fins i tot la possibilitat de reformar el seu propi govern. Les seves crítiques actuals al procés estatutari, sense anar més lluny, fan pensar que Maragall no va arribar a exercir el poder de veritat mentre fou president entre 2003 y 2006. Però en aquest cas la culpa seria sobretot seva per no haver plegat.
Ara, al zenit de la seva carrera política, Maragall es treu de la màniga el Partit Català d'Europa. I afirma que mentre aquesta formació no es presenti a les eleccions ell votarà en blanc. L'ex president té tot el dret a no decidir-se per cap partit. Milions d'electors catalans tenen el mateix problema.
Però, en quant al Partit Català d'Europa, és un partit fundat per Maragall allò que Catalunya necessita?

Imatge: elmundo.es