Infame PP

En una mateixa setmana, el PP ha anunciat el fitxatge estrella de Manuel Pizarro i ha apartat de les llistes a Alberto Ruiz-Gallardón. La combinació d'aquestes dues informacions confirma definitivament que el PP segueix anclat en l'aznarisme. I mentre això sigui així, La Moncloa será inaccessible per a la dreta espanyola.
En un proper post em referiré a l'hipotètica marxa de Ruiz-Gallardón de la política després de les eleccions del 9 de març, i a tot allò que pot significar la seva renuncia pel futur del PP. I també pel futur del país, perquè aquesta dreta anacrònica ens carrega de raons dia rera dia a tots aquells que hem deixat de creure en Espanya.
En el seu moment, Pizarro assolí la presidència d'Endesa empès pel poder polític en temps de govern popular. I en l'exercici del seu càrrec tingué sempre present qui era el seu amo. Pizarro va dirigir l'elèctrica des del conservadurisme més absolut, sense pla estratègic ni idea de negoci, i amb una deficient estratègia internacional: "Había un Rey español que tenía como lema ningún conocimiento prematuro, ninguna decisión precipitada, ningún salto arriesgado. Yo creo que es un lema que hemos tenido en la compañía", afirmà en certa ocasió.
Però sempre hi ha un català disposat a despertar el Cid que tot bon Pizarro porta dins seu. I així és com Endesa, una empresa que cotitzava a la baixa davant la indiferència de l'univers inversor, va rebre una oferta de compra per part d'una altra empresa energètica... catalana! Gas Natural va percebre que el preu d'Endesa era assequible i que la seva gestió era manifestament millorable.
Aquella OPA va fer confluir els interessos de Pizarro i el PP, barrejant interessos econòmics i polítics en una única dimensió. Esperanza Aguirre va arribar a dir, per manifestar la seva oposició a l'OPA de Gas Natural, que Endesa no podia deixar de ser espanyola. Després van passar moltes coses. Finalment Pizarro va aconseguir crear valor pels seus accionistes amb la venda de la companyia. Els va prometre 45 euros per acció, i els va aconseguir. Va entestar-se en no vendre Endesa a los catalanes, i se'n va sortir.
El PP ha de tenir molts pocs recursos humans disponibles per presentar a Pizarro com un gran gestor i potencial ministre d'economia. I potser també cal ser molt innocent per pensar que Pizarro ha estat escollit per alguna cosa més que per la seva bel·ligerància amb Gas Natural (blandint la Constitució davant els accionistes) i per l'antològica escabatxina de polítics amateurs al Parlament de Catalunya en motiu de l'apagada del juliol.

Gaudiu d'aquesta gravació furtiva del líder espiritual del PP:



Imatge: elperiodicomediterraneo.com