Notícies imaginàries (N.I.)

Per tal d'aprofundir en l'esperit dispers i lúdic d'aquest blog, us anuncio la creació de la secció "Notícies imaginàries". A partir d'avui, tots els posts que vagin acompanyats de les sigles "N.I." en formaran part.
La realitat i la ficció no són compartiments estancs, sinó dos mons que s'alimenten l'un a l'altre. En tenim exemples sobrats en els àmbits de la literatura, l'art, el cinema, la ràdio i la TV.
Tanmateix, des de la famosa emissió radiofònica de "La guerra dels mons" per part d'Orson Wells (1938), els experiments amb la ficció realitzats pels mitjans informatius han estat mínims.
A Espanya, malgrat la capacitat inventiva que mostren sovint multitud de periodistes de política, esports i societat, la ficció informativa es limita formalment al 28 de desembre o a programes manifestament humorístics. Més enllà del dia dels innocents, les notícies falses no són jocs, ni bromes, sinó simples mentides, rumors o informacions no contrastades.
Per contra, el gènere del fals documental (mockumentary) ha tingut certa volada en el mitjà cinematogràfic, amb obres de qualitat com "Zelig" (Woody Allen, 1983), "La seducción del caos" (Basilio Martín Patino, 1990), "Bob Roberts" (Tim Robbins, 1992), "Forgotten Silver" (Peter Jackson, 1995), "Very important perros" (Christopher Guest, 2000) o "Opération lune/Dark side of the moon" (William Karel, 2002).
Entre les dues grans guerres del segle XX, va sorgir a Zurich el moviment Dadà, contrari a les convencions establertes i que manifestava un total escepticisme envers la condició humana (també envers ells mateixos). Els dadaïstes, que van donar-se a conèixer sobretot amb les seves creacions artístiques, també organitzaven conferències sota títols i formats convencionals, que un cop iniciades esdevenien autèntiques farses que escandalitzaven als assistents més ortodoxes.
Fins i tot en el món de la ciència, aparentment seriós, s'han donat casos com el d'Alan Sokal, el físic americà que fa 10 anys va veure com la revista d'estudis postmoderns Social Text li publicava un article inventat que portava per títol "Transgredint els límits: Cap a una hermenèutica transformadora de la gravetat quàntica". Un text farcit d'incorreccions i disbarats que, tal com esperava Sokal, va superar tots els filtres i va evidenciar les facilitats que té la impostura per a sentar càtedra en l'àmbit científic.
Els dadaïstes i Sokal eren molt bons, però no van ser els pioners. Ja fa molts segles que alguns artistes van descobrir la importància de construir caballs de Troia sensorials. Paraules, imatges i sons que penetren a la fortalesa dels nostres prejudicis per a fer-hi detonar, un cop dins, una càrrega d'esperit crític i llibertat de pensament.

Imatge: cut-the-knot.org