Qui són els feixistes?

El passat 18 de febrer, la candidata del PPC a les eleccions generals, Dolors Nadal, va haver d'abandonar la facultat de dret de la Universitat Pompeu Fabra sense poder pronunciar la conferència que s'havia programat. Segons els mitjans de comunicació presents a l'acte, una cinquantena de joves van irrompre a l'aula en actitud agressiva i cridant "fora feixistes de la Universitat". Davant l'impossibilitat de poder parlar en les condicions mínimament exigibles en un país civilitzat, es va suspendre la conferència i els Mossos d'Esquadra de paisà que acompanyaven a Nadal van haver d'escortar-la fins a la sortida. Personalment sento una absoluta vergonya de que aquestes situacions tinguin lloc al meu país. El problema ve de lluny. Vaig estudiar econòmiques a la UAB entre 1991 i 1996, i vaig presenciar alguns intents de boicot per part d'estudiants que per fortuna no van ser prou importants com per obligar a cancel·lar cap acte. Que recordi.
La propera vegada que es plantegi una situació com la viscuda el dilluns passat a l'UPF, m'agradaria llegir com una majoria d'estudiants s'ha oposat al boicot d'una minoria, i com finalment s'ha pogut pronunciar la conferència prevista.
Potser falten a casa nostra, avui, líders respectats que puguin dirigir-se a la societat amb prou autoritat moral com per resultar convincents en la seva pedagogia democràtica.
Perquè de la mateixa manera que la democràcia ens permet expressar les nostres opinions amb llibertat -en els límits que marca la llei-, també ens permet escollir entre diverses opcions polítiques. Totes elles legítimes i amb dret a expressar-se.
A ningú li agradaria més que a mi que aquest sistema fos millor, que estigués menys monopolitzat pels partits i més en mans de la societat. O que els partits o les lleis electorals canviéssin prou com per ser més representatius. Però res d'això podria justificar el veto a la defensa d'unes idees, per més allunyades que puguéssin estar de les meves.
Resulta preocupant que joves nascuts a Catalunya a finals de la dècada dels vuitanta puguin ser tan ignorants i tan bàrbars com per boicotejar la conferència d'un candidat a unes eleccions democràtiques. També lamento que determinats partits amb responsabilitats de govern mirin cap a una altra banda, i no posin el seu gra de sorra per acabar d'una vegada amb aquestes petites expressions feixistes que tenen lloc a Catalunya.

'Life in mars?' (David Bowie):



Imatge: abc.es